OKTOBERFEST!!

Després de molts anys parlant d'anar a la Oktoberfest, el fet d'estar d'Erasmus prop d'Alemanya m'ha permès assistir a una de les millors festes de tot el món, i segurament una de les més multitudinàries.
DIA 1
A les 4.30, sortiem d'Eindhoven l'Adrian, Jordi, Raquel, Rocio i jo, amb un peugeot 207 llogat per la estació. Sortida direcció Venlo, i al arribar a Venlo, vam tenir un moment de desconcert al pensar que ja ens haviem perdut, però no va ser així i ja vam entrar en territori alemany, a les famoses auto-bahn. Una de les coses que més sorprèn, a més de la velocitat ilimitada, és veure gent als diferents ponts sentada, observant com van passant els cotxes. Després de que conduíssim, l'Adrian, Rocío i jo, i de fer una visita a un poble perdut per allà, sense voler, a les 2 i mitja arribavem a Munich, una ciutat que estava completament buida. Jo m'havia d'estar a casa l'Alonso, però no ens vam entendre en l'adreça i al no trobar-nos, vaig anar amb tots els altres a casa la Irene, la germana de la Rocío que ens va acollir al seu pis d'estudiant. 6 persones dormint en una habitació d'uns 10 metres quadrats, però tot i això no vam tenir gaires problemes.

La caseta del poble en el que vam entrar per equivocació:

DIA 2
Al dia següent, ens va costar posar-nos en marxa, i tot i que volíem estar a la Oktoberfest a les 9 (ja que es el que havíem llegit a totes les guíes, i més sent el primer dia del 200 aniversari de la festa), vam arribar sobre les 10.30.

Vam entrar a la carpa de la Löwenbrau, que estava molt plena, però fora ens vam poder setnar cosa que ens va sorprendre. Al ser el primer dia, la cervesa no es serveix fins a les 12, quan l'alcalde obre el primer barril, però abans vam poder gaudir d'una desfilada de carrosses de les diferents cases.

A les 12, van llençar 12 cohets indicant que ja començava la festa, i les cambreres van començar a sortir carregades amb desenes de cerveses de litre. Quan ens tocava el nostre torn, vam començar a treure els diners, però sembla ser que vam tardar massa, i se'n va anar a una altra taula i vam haver d'esperar mitja hora més (no li va agradar gens que la fèssim esperar) fins a tenir la nostra primera cervesa.

També vam demanar un Pretzel, un llacet de pa amb sal molt típic de la zona. Allà fora, l'ambient el posaven uns italians, que feien brindar a la gent i s'escoltava música de fons. A les 3, les noies i l'Adrian van decidir anar a fer turisme per Múnic, però jo al haver-la visitat i haver volgut anar tants anys a aquesta festa em vaig quedar amb el Jordi per allà. Vam intentar entrar a la carpa de Paulaner, però va ser impossible i ens vam posar a fer cua a la de Hacker-Pschorr, que ni la coneixíem. Després de 30 minuts d'espera, ens vam colar en un moment en el que l'home de la porta no estava atent, a una carpa enorme, amb capacitat per 9.500 persones i que estava tota plena.

Vam trobar lloc al costat d'uns alemanys, i vam demanar la nostra cervesa. Allà, vaig poder practicar una mica d'alemany, entre alemanys i suísses, i poc després vaig comprendre la diferència entre estar dins la carpa i fora (i perquè recomanen anar a les 9 del matí, per agafar lloc dins). Música típica alemanya, o de la oktober, i tothom a sobre les cadires i taules cantant amb la seva cervesa a la mà. Aquí us poso un vídeo, de la carpa ballant la cançó que més em va agradar, i on podreu observar els nois i noies amb els vestits regionals ballant la canço:
http://www.youtube.com/watch?v=e5Xivq4eoFQ&feature=related

Noies amb el típic vestit bàvar:

A les 10.30, va acabar la música i tothom vam començar a tirar cap a les nostres cases i on ens vam trobar amb la resta del grup.
DIA 3
També ens va costar molt aixecar-nos aquest dia, però s'havia de fer una mica de turisme. Vam anar a l'Olympiapark, Englischer Garten i al castell de Nymphenburg, caminant força i veient com molta gent portava pel carrer els vestits típics (l'altre cop que havia estat a Múnic, n'havia vist, però no tants).

Aquest dia, em va servir per tenir clar que més aviat que tard, aniré a Múnic durant una temporada a viure-hi, cosa que ja ho vaig comentar el dia que la vaig visitar per primer cop, és una ciutat que m'encanta. A les 7, sortíem de Múnich, i la Rocío va ser la que va agafar tota la estona les cues durant la sortida (hi  havien moltíssimes obres a les autopistes) i jo quan ja el vaig agafar, vaig anar sol i puc dir que he adelantat un Bentley, tot i que una mica més tard veiés passar un Porsche volant a més de 220 km. Finalment cap allà les 3 arribavem a Eindhoven, i preparant-nos pel dia següent, en que aprofitant que encara teniem llogat el cotxe aniríem a Brujas i Gante, però aixó ja serà una altra entrada del blog.